divendres, 3 de juny del 2011

2n - narrativa

Narració de 2n
Premi
Titol
Pseudònim
Nom real
Escola
1r
El cavall i la zebra
El panda verd
Teresa López Pla
L’Alzinar
2n
La fada lila
Vermella
Natàlia Garrigosa Muñarch
Puig Drau
3r
L’eriçó trist
Mini
Elna Juhé Recio
Pont Trencat


Teresa López Pla
El cavall i la zebra
Hi havia una vegada un cavall que vivia en una granja i una zebra que vivia a la sabana. Un dia el cavall es va escapar de la granja i va córrer i córrer i córrer, fins que va arribar a casa de la seva cosineta.
“Toc, toc, toc!” va sonar a la porta.
- Hola ratlleta! Sóc jo, en Llampec! Hola hi ha algú?- però ningú li contestava i va decidir anar a buscar a la ratlleta. De sobte va sentir un soroll molt sospitós:
- Auxili! Que algú m’ajudi!
Llavors en Llampec va començar a córrer i allà, en un raconet, hi havia la ratlleta a punt de ser devorada per un lleó. En Llampec es va tirar a sobre seu i el lleó va caure justament en unes arenes movedisses. En Llampec va alliberar a la ratlleta, junts van marxar i van viure feliços.





Natàlia Garrigosa Muñarch
La fada lila
Hi havia una vegada una fada de les flors que anava tota vestida de lila. Un dia la fada va veure una papallona molt però que molt bonica. Era màgica i amb les ales brillants que les dues tenien estrelles de color lila i blau fort.
La fada com sabia parlar amb l’idioma de la papallona es van fer molt amigues. Les dues eren molt dolces, guapes, bufones i carinyoses. La papallona un dia que va estar molta estona volant i es va desmaiar i al desmaiar-se es va caure i es va trencar una ala. La fada va avisar a la doctora de fades o animals que tenen ales i ella va venir però la doctora no era una persona sinó una fada. Li va enganxar l’ala i es va curar. La papallona li va dir a la fada:
-        Ets molt molt però molt amiga meva!!
I ella va dir:
-        Tu també.
Fi



Elna Juhé Recio
L’eriçó trist
Hi havia una vegada un eriçó que estava trist perquè els altres animals no volien acostar-se a ell. L’eriçó es sentia molt sol perquè punxava i feia molt mal. Un dia es va amagar i els animals van pensar que si l’eriçó punxava no era per fer mal sinó perquè tenia punxes al cos. L’eriçó va sortir a buscar un cuc per menjar i va començar a cridar l’he trobat l’he trobat. Llavors tots els animals van anar i es van fer amics. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada